Reconnectar amb nosaltres mateixos en l’era del soroll constant és un dels grans reptes de la salut actual. Així ho explica la Dra. Cristina Pellicer, metgessa integrativa, quan reflexiona sobre com l’excés d’estímuls, pantalles i exigències externes ens allunya progressivament de l’escolta interna i de l’equilibri físic i emocional.
Des de la medicina integrativa, connectar amb tu mateix no és una qüestió abstracta ni espiritualitzada, sinó una necessitat real per a la regulació del sistema nerviós, el sistema immunitari i la salut mental. Aquest camí passa per tornar a l’essencial: escoltar el cos, cuidar la ment i recuperar un vincle més directe amb la natura, el silenci i la presència.
Què significa realment “connectar amb tu”?
Connectar no vol dir aïllar-se ni fugir del món, sinó aprendre a estar present en el que vius, dins i fora. Té a veure amb reconèixer com et sents, què necessites i quins límits són necessaris en cada moment vital. Aquesta connexió es cultiva a través de pràctiques senzilles i sostenibles com l’escriptura reflexiva (journaling), la meditació, caminar sense auriculars o aprendre a dir “no” a allò que no ressona amb tu.
Tornar a allò natural: el cos com a aliat
El cos humà està dissenyat per relacionar-se amb estímuls naturals com el sol, el fred, la gana o la set en la seva justa mesura. Aquests petits estímuls, quan s’integren de manera conscient, activen mecanismes d’adaptació, regulen el sistema nerviós i reforcen la salut física i emocional. Recuperar aquest diàleg amb el cos permet sortir del mode automàtic i tornar a una escolta més afinada de les necessitats reals.
Pantalles i salut: quan l’estimulació ens desconnecta
Les pantalles estan creades per captar l’atenció de manera contínua i ràpida. Un ús excessiu redueix la capacitat de concentració, dificulta la connexió amb el present i afavoreix una sensació persistent de saturació mental. Quan no hi ha pauses reals, el sistema nerviós es manté en estat d’alerta, amb impacte directe en el descans, l’estat d’ànim i la capacitat de gaudir.
El valor de l’avorriment i el silenci
L’avorriment, lluny de ser un problema, crea l’espai necessari perquè apareguin idees, claredat i decisions importants. Sense moments de silenci i absència d’estímuls constants, la creativitat i la connexió interior queden desplaçades. Recuperar temps sense contingut extern és una eina senzilla i potent per tornar a un mateix.
Conèixer-te més enllà del teu rol
Conèixer-se no és només saber a què et dediques o quin paper ocupes, sinó identificar què sents, què necessites i quins límits vols sostenir. Escoltar-te amb calma, sense rigidesa ni judici, permet acceptar el que hi ha i revisar creences heretades de la infància que potser ja no encaixen amb el moment vital actual.
Idees pràctiques per al dia a dia
- Reserva cada dia entre 5 i 10 minuts per escriure com et sents i què necessites.
- Introdueix micro-moments de natura: sol a la pell, passejades a l’aire lliure o exposicions breus i controlades al fred.
- Crea “illes sense pantalla” (per exemple, les primeres i últimes hores del dia) per entrenar l’atenció i la presència.
Si vols aprofundir en aquesta reflexió i llegir l’article complet, pots fer-ho aquí.
